Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 8 hores
3 comentaris:
Uffff, quin mal rotllo de exrelació llavors no???
Eiiiiiiiiiiiiiii, que em deixava els petonets!!!!! :-)
Doncs no sé, no conec gaire als protagonistes... però la frase em va fer molta gràcia.
Publica un comentari a l'entrada