Les fotos mostren que a Saragossa, avui, hi feia força més fred que a Tarragona. Tot i el vent, hem menjat coses com «ostra rizada del Delta del Ebro com espuma de cítricos» i no ens hem queixat, tot i que ens hem quedat molls per culpa de la pluja. Mentre dansavem al voltant dels paraigües de xiringuito per refugiar les cabelleres de la cortina d'aigua (santificada per la verge del Pilar, suposo) no he pogut evitar pensar en totes les parelles que es barallen per agafar el mànec del paraigua, en totes les alçades que s'han de recòrrer per arribar als colls més desitjats i que, en definitva, enamorar-se no és res més que còrrer una cursa de fons amb sabates de taló d'agulla.
I, en contra del que es podia suposar, no he relliscat.
3 comentaris:
Autèntic aquest merK-mueble, de fons!
xanques per arribar al paradís? talons d'agulla i no rellisques? papallones a l'estómac?
;-)
Més que papallones, mussols. Però la majoria els imagino...
Vés amb compte amb els mussols que com “ses àguiles marines són més putes que ses gallines, sa gallina diu que no, que és més puta es gorrió”.
Publica un comentari a l'entrada