Comença la partida i estàs desarmat.
Emnig d'una pista deshumanitzada de ball,
a la punta d'una taula plena de converses tallades.
Mouràs fitxa o et quedaràs atravessat en taules?
Ben mirat, és igual el que decideixis,
si tu no avances algú ho farà per tu.
Això sembla una altra poesia intrascendent sobre la vida, però no.
Només és una manera com una altra d'explicar com no estic, com no em sento, com no sóc.
3 comentaris:
Sóc una hortera! Aviat començarà a ratllar les portes dels lavabos amb inicials de nòvios d'aquells d'una nit.
En muchas ocasiones es mejor estar sola, que mal acompañada. Lo importante es, estar en paz contigo misma; Ser dueña de tu serenidad.besitos
Nena, com diu el Fantasma es millor estar sola que mal acompanyada, ara que tampco em crec que una tia tant maca com tu estugui (o no estigui) aixi.
Per cert...les fotos del post anterior no tenen preu, estàs mona, mona, jejejejejeje (vaya carona de zuztu)
Petons i bon cap de setmana bonica!!!!!
Publica un comentari a l'entrada