Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 6 hores
5 comentaris:
Quin bon rotllo de dissabte al matí: solet de Tarragona, cafè i diari en una terrasseta. Què més es pot demanar?
Tinc força suggerències per completar aquesta estampa bucòlica...
El Plaers no surt diumenge? L'Avui, aquest únic dia, és una estafa. Doblar el preu pel suplement merdós que inclouen és criminal.
Conta'm (i compta-m'hi)...
Només faltaria... t'hi sumava per descomptat! :)
Publica un comentari a l'entrada