Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 15 hores
5 comentaris:
Felicitats x la publicació del blog! Jo algún dia apendré a expressar-me correctament!!
Des d´aquí expresar la meva enveja sana!
Per cert, i amb aixó si et puc ajudar, per publicar un link en un comentari, edita´l en vista html i posa-hi algo semblant a:
*a href="http://onsonelssabonetsdepropaganda.blogspot.com/2008/01/voldria-posar-enllaos-pero-el-mac-no-em.html"#Prem aquí*/a#
PD: posa < a * i > a #
T´ho poso així perqué sinó hem publica l´enllaç.
PPD: Si no pots editar-lo en vista html intenta posar-ho igualment (no sé si queda molt liós el comentari) peró prova-ho! No té cap secret.
Veus que sí pots ser protagonista d'alguna pel·lícula... Les nostres vides són plenes d'històries i sempre, d'alguna o altre manera, en som els protagonistes.
Moltes felicitats!!!
Un petonet
Me n'alegro molt per tu, però no pas pel senyor Toni Ibáñez.
Publica un comentari a l'entrada