Mai pots perdre a la teva família (El Padrino Dixit) A vegades pots desitjar que el que es perdi, siguis tu (Això és meu)
Si no em penjo, no sé on sóc. La redacció del diari ja és més casa meva que la de veritat, aquella que té calefacció i gatets que estoven la funda nòrdica.
No puc escriure quan tinc poques idees. Poso coses estranyes que fereixen als que em coneixen i deprimeixen als altres. A mi, normalment em deixen freda, Només és un joc. Com massa coses.
Res hi ha per escollir, no s’escriu per tenir idees, s’escriu per el que sents, per el que vols que sentin, per el que vols que la gent coneix-hi.
A sovint casa nostre acostuma a ser el lloc on treballem, possiblement perquè es on passem mes hores seguides, però això es trenca posant el “closed” a la sortida de la feina.
Ni fereixen a uns, ni deprimeixen als altres. No ho poden fer perquè no fan mal. Per cert, veus com si estàs sent protagonista d'alguna pel·lícula. Tu estàs marcant el guió i, nosaltres, com a actors secundaris l'anem seguint. Això pot passar també en altres aspectes de la vida. Endavant amb els teus comentaris, encara que et deixin freda i siguin un joc. Ah! Sobre perdre la família... i tant, ja ho crec que la pots perdre. Perquè ella ho vol o perquè ho vols tu. Katxins aquesta vida, que és com un "peta". Fa una ràbia quan veus que s'acaba.
Hola a tots! Primer de tot, merci a tots vosaltres per estar aqui, teclejant, mai havia rebut tantes respostes en tan poc de temps! Després de la secció "fotografieu els vostres WC" arriba el gavinet de psicologia visual Cal seixanta.
No patiu, a casa ens portem bé com menys ens veiem, com totes les famílies. Amb el temps i una mica més d'experiència suposo que començaré a entendre la meva...
Miq: Busca al google el diari gratuït més positiu de Tarragona, a veure si aviat me'n tornes la resposta.
Petons i abraçades per tots. Sou genials!
PD: M'he posat tova i no s'hi val. Ara cal una palada de calç i algun comentari ben cínic jeje.
Postals de Sant Jordi
-
Ahir vaig tornar a viure el Sant Jordi, la feta més bonica de l'any, als
carrers de Barcelona. Més de dotze hores anant d'un lloc a l'altre,
saludant ami...
Marc Bolet Benito visita Tens un racó dalt del món
-
Marc Bolet Benito visita Tens un racó dalt del món de Canal 21 Ebre per a
parlar-nos del seu primer llibre Espècies invasores, obra guanyadora del
VIII P...
Què ha passat amb la CUP?
-
Vaig votar la CUP el desembre del 2017, després del Primer d’Octubre.
Pensava que podien ser una força per controlar les pulsions destructives
dels dos g...
Lectures de l'any 2023
-
Vaig tard aquest any, així que em poso de seguida a fer el tradicional
recompte de llibres llegits durant l'any anterior, 2023.
Han estat 32 llibres que...
'Udol i llop', d'Anna Campillo
-
Aquest és l'últim Horiginal que fem a La Calders. A partir del 25 d'octubre
ens traslladem a La Deskomunal de Sants (Carrer del Tenor Massini,
5) htt...
-
Netejo mongeta tendra, les puntes van a un sobre de la 19ª expocadena.
Aixeco el cap i penso que la meteorologia a València m'importa ben poc i
que el sol ...
L'estat de les coses
-
Per a poder comprendre la societat, l'actual i la de sempre, cal partir
d'uns principis:
- La majoria de la gent NO VOL SER LLIURE (tenen por de ser-ho)
...
PENSAMENTS HERMÈTICS (LXXI)
-
*El mirall d'aquell armari ara reflecteix la vostra imatge, i no en
conserva cap rastre; ni en conservarà demà el d'un altre. El mirall, per si
mateix, n...
GRÀCIES
-
Amics i amigues, aquí va aquest post per donar-vos les gràcies per ser-hi,
convidar-vos a bussejar per aquest Connexions que hem anat fent amb amor i
amb g...
Microblog a cop de twit (recull 55)
-
Recull de twits dels últims mesos, tal com raja:
*Un sol poble*
Un país amb tants ciutadans vinguts de fora només sobreviu com a societat
viable a trav...
Cute new places keep popping up around Clavius
-
Una altra llista d’àlbums que m’han agradat UNA mica aquest any, ja que
aquest any els àlbums que m’han entusiasmat els puc comptar amb una mà. Com
sempre,...
La tercera illa
-
Abandonar lleugerament els dits sobre la frontera, palpar el recull de
xerinoles i adéus de cada cicatriu. Resseguir meridians i paral·lels per
acabar a ...
Periodista i escriptor
-
Albert Forns (Granollers, 1982) és periodista i escriptor. Col·labora als
diaris Ara i La Vanguardia i amb les revistes Time Out Barcelona i L’Avenç.
Ha gu...
Why Your Diet is Not Enough
-
Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium
doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore
ve...
Incolatus, a Russafa Escènica
-
No. No som morta. Només un poc díscola.
Us escric per interès. Així és. Del 15 al 25 de setembre podríeu passar per
veure la nostra obra "Incolatus" a Russ...
Comunicats antics d'arxius polsosos IV
-
- Pensar en tallar-se el cap per no patir més o en obrir-se en canal
per netejar-se les vísceres mentre agonitzes al llit.
- Trepitjar les res...
Uf! si tenia un blog!! 3 - Punt i apart.
-
M'he passat a wordpress amb domini propi :-)
(no vol pas dir que torni a estar actiu, però si ajunto totes les meves
coses al mateix lloc, potser hi haurà m...
Hotel Room Pre-Show With Her In Lingerie
-
Source: the-gutteruncensorednews.blogspot.com
Amateur posing for some pics while wearing some sexy lingerie in a hotel
room before she service her client ...
Placa Triumphalis
-
El metacrilat semnpre facilita les coses, és per això que les nostres
autoritats ofereixen passatemps a les persones que necessitin passar-lo (el
temps).E...
Una mort de Nadal
-
Avui he sabut que un avantpassat meu va morir d'un atac de cor la nit de
Nadal de 1925. Era pastor. Va morir repenjat a la soca d'un arbre a prop
del c...
escamarlans
-
Erwin Wurm, *Instructions on how to be politically incorrect*
La dona bonica i l'home bonic seuen al restaurant car. Sabem que és car
perquè la llargada d...
Nostàlgia
-
[image: 318 E66th Street]
Ahir va ser el primer cop que vaig sentir una forta nostàlgia de Nova York.
Feien Mighty Aphrodite a la televisió i no hi ha ning...
De porquets rodoladissos
-
I un dia ens plouran del cel ocells de colors que, menats amb destra
precisió (i precisa destresa) pel dit índex d'una dea, cauran damunt dels
nostres capa...
BOSC
-
El bosc és un espai salvatge, sense límits, sense regles. Un espai
indefinit de natura que sovint sen’s fa desconegut i temible. És per això
que fent una p...
Disculpes, explicacions i adéus
-
Davant dels aconteixements ocorreguts en els últims mesos, nomes puc fer
una cosa....
Aquest post tractarà diferents temes, ja que fa molt de temps que no ...
El paisatge favorit de Catalunya...
-
Quines coses te la vida...
Avui estava mirant el programa de Tv3: El paisatge favorit de Catalunya i
m'he decidit a participar en la seva web.
Allí animen ...
Heat Wave
-
Diumenge de juny. Xafogor enganxifosa. Paella a la costa. Més tard
passejada vespertina entre paradetes, geladeries i vendedors ambulants.
Lascivia promisc...
Retorn a PJVille
-
*B*envolguts amics, benvolgudes amigues!
*Q*uant de temps sense poder escriure en aquest dietari personal que tantes
amistats m’ha permès fer! Quant de tem...
8 comentaris:
hola
Ja ho diuen la familia no s'escolleix... has d'aceptar la que tens
un peto
Res hi ha per escollir, no s’escriu per tenir idees, s’escriu per el que sents, per el que vols que sentin, per el que vols que la gent coneix-hi.
A sovint casa nostre acostuma a ser el lloc on treballem, possiblement perquè es on passem mes hores seguides, però això es trenca posant el “closed” a la sortida de la feina.
En aquell moment comença LA TEVA VIDA
Quin diari?
If you have nothing to add, find something or someone new!
Fuck the family!
Carai xica, quin post.... :|
Ni fereixen a uns, ni deprimeixen als altres. No ho poden fer perquè no fan mal.
Per cert, veus com si estàs sent protagonista d'alguna pel·lícula. Tu estàs marcant el guió i, nosaltres, com a actors secundaris l'anem seguint. Això pot passar també en altres aspectes de la vida.
Endavant amb els teus comentaris, encara que et deixin freda i siguin un joc.
Ah! Sobre perdre la família... i tant, ja ho crec que la pots perdre. Perquè ella ho vol o perquè ho vols tu.
Katxins aquesta vida, que és com un "peta". Fa una ràbia quan veus que s'acaba.
Osti, m'havia oblidat d'enviar-te una abraçada
Hola a tots!
Primer de tot, merci a tots vosaltres per estar aqui, teclejant, mai havia rebut tantes respostes en tan poc de temps! Després de la secció "fotografieu els vostres WC" arriba el gavinet de psicologia visual Cal seixanta.
No patiu, a casa ens portem bé com menys ens veiem, com totes les famílies. Amb el temps i una mica més d'experiència suposo que començaré a entendre la meva...
Miq: Busca al google el diari gratuït més positiu de Tarragona, a veure si aviat me'n tornes la resposta.
Petons i abraçades per tots. Sou genials!
PD: M'he posat tova i no s'hi val. Ara cal una palada de calç i algun comentari ben cínic jeje.
Publica un comentari a l'entrada