Redirecció

dimarts, 15 de gener del 2008

Farol



La sort es riu de tu quan tens una escala reial amb l'as de piques,
però és la partida de prova en la que no hi han apostes.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Visca el poker!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jugaveu amb lacasitos???com molaa, que és per fer més dolça la derrota o la frustració de tenir una gran partida i veure que no serveix de res??
Aixxxxxxx... na fent, com tot!

Petunassos!!!!!!!

ruseta*

miq ha dit...

Quin look més professional!

Anònim ha dit...

Entenc les apostes amb monedes de cèntims d'euro, però amb pastilles!??

Anònim ha dit...

per tu, un poema de Angel Gonzales
LA VIDA EN JUEGO

Donde pongo la vida pongo el fuego
de mi pasión volcada y sin salida.

Donde tengo el amor, toco la herida.

Donde pongo la fe, me pongo en juego.

Pongo en juego mi vida, y pierdo, y luego
vuelvo a empezar, sin vida, otra partida.

Perdida la de ayer, la de hoy perdida,
no me doy por vencido, y sigo, y juego
lo que me queda: un resto de esperanza.

Al siempre va. Mantengo mi postura.

Si sale nunca, la esperanza es muerte.

Si sale amor, la primavera avanza.

Anònim ha dit...

L'escala reial amb l'as de piques se'n riu de la sort. Diu que l'has de buscar, mai, esperar.
Les partides de prova, les que no s'hi aposta, només serveixen per retreure'ns el que haguessim pogut fer i no vam fer. Ens exposem, per tant, a futures lamentacions.
Penso que, poc o molt, a la vida s'ha d'apostar. Així sabrem com, quan i perquè guanyem o bé perdem.
Per guanyar en la feina, en el treball, en les coses de parella, o de la família, Agnès, hi hem d'apostar fort, creure que tenim els "trunfos" per imposar-nos en la partida. Sí, és cert que després podem acabar perdent, però, si d'entrada no anem a per totes, ja no paga la pena començar la "timba".
Xata, felicitats per les teves reflexions, pel contingut dels escrits. Chapeau!!!

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License