Pulsilànime
Pulsilàni
Pulsilà
Pulsi
Pul
...
Quina despesa més gran de lletres per descriure una paraula que designa buidor i silenci: el no res.
Amb ulls de dona. Una biografia de Mercè Pàniker. Carla Gracia. Univers.
2022.
-
La fortalesa i les conviccions d’una dona que, en un món d’homes, va fer
valer la seva manera de viure la vida sense rendir-se mai. Donassa és poc
però, ...
Fa 16 hores
3 comentaris:
Portes uns dies...apagadeta, tot be???
El no res existeix, si no existis, no podriem parlar d'ell.
I encara que pensis que dins de deu anys no ho recordares, t'estas enganyant, la memoria es incontrolable, i encara que no vulguem torna a sortir
No dona, més que apagadeta estic amb el voltatge baix, però res dura cent anys. Ja veus, m'entretinc a dividir les paraules amb síl·labes... Un petó i merci per preocupar-te, que sempre em pateixes! :)
Estimat Soler; tens raó. La memòria, com la majoria de les coses, és incontrolable. Per sort, encara hi ha coses que no podem dominar, si no tot seria massa previsible.
Publica un comentari a l'entrada