Aquesta és una mala notícia que amaga dues desgràcies; ni la nostra història és farà mai famosa al cinema ni el teu paper és creïble en cap argument. Cap productor acceptaria aquest projecte; per suat, per dramàtic i per tenir un final obert. Per sort. Personalment, crec que la llàstima és un recurs poc creïble i que no ven. Caldrà convéncer al productor que aquesta pel·lícula tindrà un final optimista que, al cap i a la fi, obtindrà el que volen tots: vendre sense cansar-se. Hi combregaràs tu aleshores?
El més trist és que si aconsegueixes transmetre més misèria de la que el públic vol acceptar la teva trajectòria no arribarà mai a les grans pantalles. Ningú parlarà de tu. I això si que seria realment miserable.
5 comentaris:
Tot té un final feliç, tot i que a vegades no ho sembli.
Sempre s'acaben bé les coses, tot i que mai s'acaben, perquè en el nostre petit món tot és un cicle (circular), una recta amb final no existeix, ni existirà mai.
Em sembla que m'ha pujat la febre!!
Apa petonet!!!
Tot pot tenir un final feliç tot depend de la ilusio.
Finals feliços; no existeixen, perquè res s'acaba. Tot evoluciona no? Ui, em sembla k que he despertat massa pensaments filosòfics. No us penseu, en e fons el tems dera una paranoia exclusivament personal que tampoc dóna per tant...
Tot és qüestió de pressupost més que de ganes, per materialista que soni. Si vas tirant, tot va anant bé, això diuen. Escola-cotxe-universitat-sexe-alcohol-parella-feina-hipoteca-fills..
Ed Wood!!
Tot és qüestió de pressupost més que de ganes, per materialista que soni. Si vas tirant, tot va anant bé, això diuen. Escola-cotxe-universitat-sexe-alcohol-parella-feina-
-hipoteca-fills..
Ed Wood!!
Publica un comentari a l'entrada