Davant de la porta de casa, intentant obrir amb la meva clau marcada de pintaungles vermell. El vidre de la porta em torna un reflex que aprofito per redreçar-me el serrell i adonar-me que em cal repassar les celles. Quin horror, mala cara de diumenge. Aleshores se'm gira la personalitat de reina de la festa, faig un tomb sobre mi mateixa i faig veure que el diari que porto a la mà és un micro i la porta cinc-mil persones de públic que esperen impacients que em tiri. Oh rabia, oh condemnació! Quan s'obre la porta i la veïna em diu bona tarda rient sota el nas no sé on amagar-me.
Almenys he aconseguit obrir la porta...
Maleïts diumenges
2 comentaris:
Volem saber què cantaves?
Un, gelós de la veïna.
I que estaves cantant?????, debeies fer-ho be no??? :-P
Petonets bonica!!!!!
Publica un comentari a l'entrada