Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 14 hores
2 comentaris:
No passa res bonica, ja sé que ho has fet de bona fe.
Mes k res es x la gent del curro que entra al meu blog!
Només hem faltaria aixó!!
Petons.
De tota manera sortieu macus, però no tocava. Un petonàs!
Publica un comentari a l'entrada