"Les fulles carnoses que formen el bulb de les cebes tenen a les cèl·lules substàncies molt irritants i que queden en llibertat quan les pelem. A causa del seu caràcter volàtil, aquestes substàncies arriben aviat als nostres ulls i provoquen el plor. La secreció de les llàgrimes és una defensa del nostre organisme per protegir el sentit de la vista"
Un dia algú em va dir que planejava escriure un relat que tenia com a tema central què passaria si les persones no ploréssin al pelar cebes. Vaig pensar que era un bon argument, però crec que ara en tinc un de millor: què passaria si es perdessin totes les claus que guardem en algun punt estratègic? M'explico. Qui més qui menys té un racó amagat on guarda la clau per entrar a casa. Què passaria si totes aquestes claus guardades desapareguessin? Quina seria la magnitud del caos que suposaria el fet que ningú pogués entrar a casa seva?
Bé. M'acabo d'adonar que les cebes ni les claus no tenen res a veure, la foto del post tampoc. És el que tenen els meus diumenges laborables, tenen el caos com una de les seves línies centrals. Aleajactaest...
1 comentari:
Bufff, que dur pencar en diumenge :-S
Be, segur que ja et falta menys per plegar oi?? :-)
Això de les cebes, coi no ho sabia, jo pensava que plorava per que era una bleda soleiada però ara veig que te una explicació cientifica i tot, menys mal!!!!!
Petonets dolços!!!!
Publica un comentari a l'entrada