Són les dotze i no tinc rellotge. La son em comença a guiar i, mentre escupo fum de cigarret a les últimes, començo a adonar-me de la realitat. Demà recomenço de nou, en molts sentits. En les últimes hores he estat tan tancada en mi mateixa que potser no m'he adonat que el món segueix girant. Per sort o per desgràcia, tornen els horaris i els viatges imposats. Estrenaré llibreta nova per apuntar-hi la data i, tot seguit, intentaré recomençar de nou. Els meus dits aprentaran el teclat i somiaré en platges i sol, concerts de vespre i patates braves.
1 comentari:
Jo també en vull; de platges i sol, i concerts al vespre, i patates braves.
Publica un comentari a l'entrada