Són tres.
De fet, haurien d'estar contentes perquè han aconseguit el que tan s'havien proposat. Per fi estàn a on volien, de la manera que volien però enlloc de celebrar-ho i estar contentes, un gran abisme es mou entre elles. Han lluitat tan per obtenir només el silenci com a premi.
Són un triunnvirat coix, un triangle de costats desiguals ple de moments incòmodes. Lluny de casa, encara s'han accentuat més les diferències que les marcaven.
La caca, la merda i la porqueria estàn afòniques.
La fe, l'esperança i la caritat han marxat de vacances.
El tricicle s'ha quedat sense rodes... i no hi ha ningú que ajudi a empenyer.
I omplen els silencis de passejades, de menjars, de compres i converses intrascendents. Lluny de casa, la soledat té una cara encara més tètrica...
3 comentaris:
Uffff... però la gent que vau trobar bé... no? :P
La caca, la merda i la porqueria??, vale, vale, pos eso, jejejejejejeje.
Que passis molt bon dia!!!!
La soledad es la conquista a la que debe dedicarse todo ser humano. Aprender a estar solo en la vida resulta fundamental.
Carmen Maura
Publica un comentari a l'entrada