La Sandra i l'Anna ja han marxat a dormir i a una servidora ja li comencen a caure les parets a sobre. Poc a poc, com si fossim en un argument de l'Agatha Cristhie, les dues abansdonen la taula del petit bar de l'alberg i em deixen sola. Amb quin gust assaboreixo l'estona de silenci! Estava cansada d'omplir silencis, quan simplement tenia ganes d'estar una estoneta callada entre els meus pensaments.
Abans de marxar cap a dalt, l'Anna m'acabava de comentar que esta fascinada per les cases de pedra vista, amb grans finestrals que omplen tots els carrerons d'Amsterdam. Sola, he comencat a ratllar el paper, construint petites casetes de boligraf a la llibreta negra. I no s'hi assembla, pero m'es igual.
Estava dibuixant, quan m'he fixat en l'interior d'una de les cases. De fet, tampoc cal concentrar-s'hi perque les finestres son enormes. Del que semblava una escala de cargol de metall negre, ha baixat una noia nua. Es veia perfectament. Anava tota embolicada amb una funda nordica de color blanc i els seus peus palids ressaltaven damunt de la fredor que imposava el negre de les escales. Tan li feia, ella ha baixat tranquilament i s-ha escarxofat en un sofa al mateix temps que acceptava una copa de vi que li ofeira un altre del pis.
Veient aixo -Heineken en ma- m'he sentit increiblement voyeur. Quina rucada mes gran. Si ella hagues volgut tapar-se ho hagues fet no? I m'he recordat a mi mateixa que no estic a casa, que aqui es viu d'una altra manera, o almenys ho sembla. Que en un lloc estic en una ciutat on un porro es un producte estrella del turisme, que la gent va amb bicicleta a tota llet pel carrer sense avisar, que la brossa regna al mig del carrer, de les barques que estan aparcades davant de casa, dels borratxos esbarallant-se per un banc, de les pizzes al tall, de les prostitutes a l'aparador i dels esclops de fusta. Un immens PortAventura pels amants del vici. El creuament perfecte entre les cases de Playmobil, dels carrers d'Ally McBeal, dels arguments de Sade i de les lletres de Bob Marley.
Be, amb tot aixo, nomes volia dir que nomes a mi m'interessava la noia de la finestra. Els altres que estaven al bar ni s'hi han molestat. I he pensat que aixo era diferent, almenys el primer dia que t'hi passes.
Aixo es tot, seguirem informant...
PD: Resulta increiblement incomode escriure amb un teclat que li falten la meitat de tecles. Perque carai fem servir tentes coses que l'estranger s'obvien??
Abans de marxar cap a dalt, l'Anna m'acabava de comentar que esta fascinada per les cases de pedra vista, amb grans finestrals que omplen tots els carrerons d'Amsterdam. Sola, he comencat a ratllar el paper, construint petites casetes de boligraf a la llibreta negra. I no s'hi assembla, pero m'es igual.
Estava dibuixant, quan m'he fixat en l'interior d'una de les cases. De fet, tampoc cal concentrar-s'hi perque les finestres son enormes. Del que semblava una escala de cargol de metall negre, ha baixat una noia nua. Es veia perfectament. Anava tota embolicada amb una funda nordica de color blanc i els seus peus palids ressaltaven damunt de la fredor que imposava el negre de les escales. Tan li feia, ella ha baixat tranquilament i s-ha escarxofat en un sofa al mateix temps que acceptava una copa de vi que li ofeira un altre del pis.
Veient aixo -Heineken en ma- m'he sentit increiblement voyeur. Quina rucada mes gran. Si ella hagues volgut tapar-se ho hagues fet no? I m'he recordat a mi mateixa que no estic a casa, que aqui es viu d'una altra manera, o almenys ho sembla. Que en un lloc estic en una ciutat on un porro es un producte estrella del turisme, que la gent va amb bicicleta a tota llet pel carrer sense avisar, que la brossa regna al mig del carrer, de les barques que estan aparcades davant de casa, dels borratxos esbarallant-se per un banc, de les pizzes al tall, de les prostitutes a l'aparador i dels esclops de fusta. Un immens PortAventura pels amants del vici. El creuament perfecte entre les cases de Playmobil, dels carrers d'Ally McBeal, dels arguments de Sade i de les lletres de Bob Marley.
Be, amb tot aixo, nomes volia dir que nomes a mi m'interessava la noia de la finestra. Els altres que estaven al bar ni s'hi han molestat. I he pensat que aixo era diferent, almenys el primer dia que t'hi passes.
Aixo es tot, seguirem informant...
PD: Resulta increiblement incomode escriure amb un teclat que li falten la meitat de tecles. Perque carai fem servir tentes coses que l'estranger s'obvien??
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada