- Si els meus somnis tenen forma... es deu assemblar a això! No entenc perquè els sopars de feina no preveuen una jornada eroticofestiva només dedicada a dormir la mona com angelets. Molt Fortí de la Reina, moltes samarretes cutres del Nàstic -que, per cert, heu de veure que són increïbles- però menys pensar en la salut dels pringadets que cada matí hem de fitxar a les nou, perquè els jefes arriben més tard. Es coneix qui és el jefe perquè és el que mai hi és els dies de pont, el que més tard arriba, el que més esmorza i el primer a marxar...
- PD: Per cert, ara que parlem de jefes, avui enlloc de despertador he tingut l'honor-el plaer-la gràcia (ai tu, quina cosa més graciosa) de tenir la Maribel trucant-me a un quart d'onze per despertar-me, que ja es suposava que m'adormiria. El Nàstic ja és una empresa amb servei d'habitacions... Bravo i visca!
- PD: Acabo de trobar un link d'una web curiosa-curiosa que t'escull la música que has d'escoltar segons el teu estat anímic. El que ja deia -i em repeteixo més que l'all, coses de la ressaca- curious...
no hi ha sinònims al món de les llepolies
-
Petita discussió familiar al passadís d’un supermercat.
-Però si són les mateixes!- Exclama un pare assenyalant una lleixa, amb
cert grau de desespera...
Fa 2 hores
2 comentaris:
Quina barra q tens!
Pobra mortal que ha de fitxar a les 9! I un bè negre!!! A les 10: 15 encara dormies! Sort de la teva jefa! Em poso a la seva banda! jejeje
Ho arribo a saber i sóc jo la que et desperta a les 9!
Miss Bizarre
Això! Dóna-li suport i deixa'm sola amb la meva creuada! Tu tambien Brutus, hijo mío...
Publica un comentari a l'entrada