I si, simplement, la mare de la Judit Blanchard està morta i és una quimera que s'inventa ella???- Recapitulem; sempre que veiem a mare i filla estàn les dues soles. Mai les hem vist amb ningú més i, a més a més, si la mare ja devia tenir uns 10 o 12 anys ben bons just després de la guerra (1939??) ara tindria... 79 anys! Coi, per tindre vuitanta anys, el personatge està prou beu conservat! Ja sembla sortida de "Temps de Silenci", on els personatges centenàris les campaven lliurement...
- A més a més tinc dues altres pistes a seguir. No sé si era en l'últim capítol o en el penúltim que la Judit anava pel parc. es trobava a la mare passejant (passejant???) i, sense ni mirar-la, li deia alguna cosa així com "ara no mare, ara no". A veure, si un es troba a la progenitora de vuitanta anys pel parc com a mínim s'atura a dir hola. I la dona, tan tranquila... nuse o són una família realment estranya o aquesta dona és més imaginària que les victòries del Nàstic (ja-ja-ja)
- I a més a més, no seria divertit que tot un psicòleg no se n'hagués adonat? Ja ho diuen... en casa del herrero, cuchara de palo.
Sobre el 23 F, i les vivències, il·lusions i amenaces generacionals
-
Aquests dies es parla molt del 23F. De fet, des del 1981 que cada any ens
ve al cap la data, perquè va ser un fet que ens va impressionar molt a
totho...
Fa 4 hores

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada