- I si, simplement, la mare de la Judit Blanchard està morta i és una quimera que s'inventa ella???
- Recapitulem; sempre que veiem a mare i filla estàn les dues soles. Mai les hem vist amb ningú més i, a més a més, si la mare ja devia tenir uns 10 o 12 anys ben bons just després de la guerra (1939??) ara tindria... 79 anys! Coi, per tindre vuitanta anys, el personatge està prou beu conservat! Ja sembla sortida de "Temps de Silenci", on els personatges centenàris les campaven lliurement...
- A més a més tinc dues altres pistes a seguir. No sé si era en l'últim capítol o en el penúltim que la Judit anava pel parc. es trobava a la mare passejant (passejant???) i, sense ni mirar-la, li deia alguna cosa així com "ara no mare, ara no". A veure, si un es troba a la progenitora de vuitanta anys pel parc com a mínim s'atura a dir hola. I la dona, tan tranquila... nuse o són una família realment estranya o aquesta dona és més imaginària que les victòries del Nàstic (ja-ja-ja)
- I a més a més, no seria divertit que tot un psicòleg no se n'hagués adonat? Ja ho diuen... en casa del herrero, cuchara de palo.
Postals de Sant Jordi
-
Ahir vaig tornar a viure el Sant Jordi, la feta més bonica de l'any, als
carrers de Barcelona. Més de dotze hores anant d'un lloc a l'altre,
saludant ami...
Fa 4 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada