Nadal, Nadalus, Nadalum... un altre cop. Com cada any se suceeixen la mateixa seqüència d'imatges una darrera de les l'altra, aparentment canviants cada any, però en les mateixes en el fons.
Coses que m'agraden d'aquestes festes:
Les sobretaules que s'allarguen, menjar i menjar, la muntanya de papers de mil colors que queda desendreçada sota la taula després de cagar el tió, els vidres entelats que assenyalen molt de fred al carrer, la persona que truca per desitjar-te el nadal que fa molt de temps que no veus, els regals inesperats...
Les sobretaules que s'allarguen, menjar i menjar, la muntanya de papers de mil colors que queda desendreçada sota la taula després de cagar el tió, els vidres entelats que assenyalen molt de fred al carrer, la persona que truca per desitjar-te el nadal que fa molt de temps que no veus, els regals inesperats...
Coses que no m'agraden del Nadal:
Les preguntes inevitables que sempre, sempre et fan si seus sense complementàri a la taula (perquè no hi és, qui és, des de quan no és i altres), menjar coses que no m'agraden (com torrons d'aquells durs), passar fred al carrer enlloc de veure'l des de la finestra, els missatges de felicitació de persones a les que em fa mandra contestar, els regals fets amb tota la bona intenció però amb nuls resultats...
En el fons, tot té dues cares.
Les preguntes inevitables que sempre, sempre et fan si seus sense complementàri a la taula (perquè no hi és, qui és, des de quan no és i altres), menjar coses que no m'agraden (com torrons d'aquells durs), passar fred al carrer enlloc de veure'l des de la finestra, els missatges de felicitació de persones a les que em fa mandra contestar, els regals fets amb tota la bona intenció però amb nuls resultats...
En el fons, tot té dues cares.
1 comentari:
M'agrada pensar, menjant-me un bombó Ferrero Rocher, que hi ha gent a qui no li agrada la xocolata. No saben el que es perden
Publica un comentari a l'entrada