Redirecció

dijous, 2 de novembre del 2006

She's got the Look

  • M'encanten.
  • Les samarretes, les sabates, bolsos, mitjons, faldilles... Ja sé que sembla consumista i poc profund però no puc fer-hi res.
  • Quan era petita, sempre anava vestida amb una camisa de quadres de llenyataire (diferents colors a triar) i un jersei de llana de coll rodó. Les puntes punxegudes del coll camiser emmarcant el tímid escot del jersei. Pantalons de pana o texans i caçadores. Un vestuari molt diferent del de les altres nenes de la classe, que portaven puntes i vestidets roses (jo també en duia, però estaven reservades als diumenges de colacao calent, misses i colònia 1916). Per aquelles èpoques, envejava secretament les faldilles prisades d'aneguets de les meves amigues i portava, tremendament orgullosa, les meves sabatetes de xarol negre. Potser per aquest motiu quan va arribar l'hora d'escollir-me jo mateixa la roba (no tinc ni idea de quina edat deuria tenir) sempre he fugit de l'uniforme de camisa-de-quadres-jersei-coll-rodó, del que era fan la meva estilista-progenitora.
  • Quan vaig amb autobús sempre em fixo en la roba que porten les persones que passen pel carrer. Les sabates que duen, els bolsos, com van pentinats. Tres quarts del mateix es pot aplicar als meus coneguts. A vegades em costarà recordar el teu nom, de què vam parlar però no oblidaré mai aquella samarreta, els pantalons o les arrecades que duies... si m'han agradat o impactat. Fetichisme? No en tinc ni idea. El que sí puc assegurar és que els conjunts originals, la roba poc convencional i els estampats atrevits em sedueixen, hi fixo la vista i m'hi regalo la vista una bona estona. M'encanten les coses horteres, rares... que defineixen el caràcter del qui les porta. No us podeu ni imaginar la pila de vegades que m'han dit hortera per portar faldilles de corbates o vestits de pantones. Ara el terme, més que enrabiar-me, m'omple d'orgull només pel fet de pensar que algú pot diferenciar-me enmig de tota la gent que camina depressa pels carrers.
  • Per què en el fons es tracta d'això no? De diferenciar-se, de sentir-se especial, de cridar alguna cosa al món. Jo crec que fins i tot els que volen allunyar-se de la febre consumista, també volen comunicar coses amb la seva manera de vestir... fins i tot comunicar que no comuniquen. Jo quan estic trsita, quen estic alegre, quan tinc ganes de sentir-me diferent perquè m'ha passat alguna cosa, quan he de celebrar o m'he de consolar d'alguna putada o alegria... sempre hi ha una excusa per gastar-me uns dinerons en alguna gormanderia de les que hi hals zares, mangos o altres botigues.
  • Sí, sé que és consumisme. Que no està bé. Que l'envoltori no canvia a la persona. Que la mona vestida de seda segueix sent un simi... però m'encanta jugar a ser frívola durant una estona. No pensaré que una persona és millor perquè vesteix d'una manera o d'una altra. No cal ser simple ni gilipolles. És tracta, simplement de ser cada dia algú diferent sense deixar de ser un mateix, una persona que intenta ser feliç i ajudar a fer el món una mica més habitable... (m'ha quedat una mica monja missionera, però vindria a ser això)
  • Be hortera... però no deixis de ser tu mateix, siguis qui siguis...

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License