Domus Ordenatus

ANÈCDOTES I COMENTARIS SOBRE LA CONVIVÈNCIA EN UN PIS (Casos Reals o Semirreals)

• Capítol 1. Sobre els Torns de Neteja
• Al començar un nou curs, un nou quatrimestre, etc... es solen dividir les feines del pis, normalment en tres quadrants bàsics; cuina-menjador-terrassa-pols, lavabo i altres tasques de mullader i cuina. Si la gent del pis és maca o no es coneix gaire (solen coincidir) es mira que aquests torns siguin equitatius per tots els membres. En els casos habituals, es tracta de fer cadascuna de les tasques un cop per setmana.
• Coses que poden passar (i que normalment passen):
• 1. Els primers dies tot va com una seda, fins la misteriosa setmana en la que no es neteja (ningu o només algun dels membres). Aleshores es perd el ritme i la gent ja no sap si li toca fer una nova tasca, ajuntar la de la setmana passada amb la present o, simplement, anar endreçant i que no es noti el despiste (opció habitual).
• 2. Que hi hagi algú que, misteiorsament, no realitzi MAI una tasca que té assignada. Ja sigui perquè no li agrada, perquè no té temps, etc... Normalment s'opta per no dir res i anar fent altres coses. Els altres se n'adonen, aleshores ja depèn de la resta de factors absn de tirar la cavalleria per sobre.
• 3.Cas desesperat: Que cap dels membres realitzi mai cap feina de manera ordenada. Si els membres del pis són prou ordenats pot mantenir-se tot en ordre, però... el més normal és que tota la responsabilitat de neteja del pis acabi desembocant en un o dos membres, que normalment acaben fins els collons.
• 4.Cas especial. Què passa quan hi ha la festa del segle? Qui endreça? I sobretot... Què fer quan tu no paricipes de l'evento, ets el primer a llevar-te i el menjador de casa teva sembla un camp de refugiats???? AAAaagh......
• Capítol 2. Anem a comprar!
• Ens trobem amb dues variants interessants:
• 1. Compartim el menjar. Fantàstic; pau i amor. Es sol donar quan es comparteixen gran part dels horaris i hi ha un cert bon rollo. En aquests casos solen sorgir anècdotes pel que fa als gustos alimetàris i preferències de cadascú (jo, per exemple, sóc una devoradora de tomàquets). En cas de desaparició misteriosa d'aliments sol ser fàcil identificar al culpable. En aquest cas, paradigma de convivència, sol platejar-se les següents dificultats; Qui és l'encarregat d'anar a comprar? I sobretot, quan hem de posar cadscú per cap, tenint en compte que jo menjo/sopo/esmorzo X dies fora de casa???
• 2. No compartim menjar. Opció digna de companys amb afició als malabarismes. Cal, en primer lloc, establir una llista bàsica d'aliments i altres que segur que es comparteixen (sal, paper de wàter, etc) i posar diners comuns per pagar-les (o sigui, que al final acabes compartint coses igual). Després és necessàri habilitar espai a la cuina i a la nevera pequè tothom pugui posar les seves pertinences de manera ordenada (s'admeten malabarismes). Després cal ser fort i no dedicar-se a agafar menjar dels altres quan, per exemple, no tenim oli, ens ve molt de gust una mica de tomàquet fregit que ens hem oblidat de comprar i altres. Per no parlar de quan hi ha alcohol o altres extres propietat d'algú i volen misteriosament... Meravelles dels pisos d'estudiants!
• Capítol 3. Ordre i desordre
• A banda del que es pot considerar "neteja general" o instrumentalitzada, cal tenir també en compte la capacitat dels habitants del pis de poder habitar un espai sense necessitat de passar després netejant. En general podem distingir diferents tipus de subjectes segons aquesta especialitat:
• 1. Els "aqui-passo-i-ho-deixo-tot-fet-una-merda". Normalment actuen com si no se n'adonessin (o potser no se n'adonen). Normalment solen coincidir amb una espècie comuna que habita sobretot en àrees properes al sofa i a la tauleta adjacent. Tothom ha conviscut amb subjectes d'aquest tipus. La seva presència denota restes de tasses brutes, desrdre i objectes amuntegats damunt de la taula, cendrers a vessar de tabac etc.
• 2. Els "el-menjador-és-una-continuació-del-meu-espai-vital". Solen deixar una àmpli rastre de les seus objectes personals. Al menjador podeu trobar objectes seus tan inversemblants com; carpetes, llibretes, cd's, llibres, tabac, pelis, roba, tambors i un llarg etcètera. Tenen predilecció per posar-ho tot on els surt d'un lloc. Curiosos i divertits.
• 3. Els "si-veig-algu-fora-de-lloc-em-desmaio". Són complementàris a l'espècimen anterior. En les fases incials intenten no fer massa cas a la presència d'objectes estranys per tot arreu. En una segona fase opten per endreçar sistemàticament, esperant que el subjecte despistat s'adoni de la seva feina, cosa que no sol passar. En una tercera, i última fase, acostumen a llançar un crit al cel demanant el tan esperat ordre.
• 4. Els "ara-ho-faig-ara-ho-faig!". Sempre s'estàn queixant que el pis està fet un desastre i que "ara mateix" es posen a fer la cuina o el menjador (o el que sigui que veuen brut). Realment, ningú els ha vist mai amb una escombra a la mà.