L'olor de les coses és part de la seva ànima

"Amb el seu increïble do, que el feia únic en tota la humanitat

no distingia

entre pudors i perfums.

Només buscava olors amb una únia condició: que fossin noves

només volia una cosa: trobar la manera de conservar-les..."

• M'ha encantat. De les dues hores i quart que dura la pel·lícula, em quedo amb els ulls sinistres del protagonista, el to verd-blau-grisós que domina tots els fotogrames de la pel·lícula i el final, que aconsegueix donar el ritme que potser fa falta a meitat de la pel·lícula. Un onze sobre deu.
• No em va sorprendre no reconéixer quins són els trossets de Barcelona que hi surten (si em mouen de Portal de l'Àngel ja ho tinc fotut) i em va encantar saber entreveure Dustin Hoffman com el perfumista Baldini -què resulta més simpaticot que en el llibre- adormit, acabat i cobdiciós.
• Buscant per internet, he trobat alguna sinopsi interessant de la pel·lícula que segur que us interessa... a mi (potser queda poc culte) és que m'ha encantat i m'ha fet agafar ganes de rellegir el llibre i d'anar a comprar-me una bona colònia tan bon punt cobri l'esperada paga doble...
•