Petites contradiccions de la vida (part 1)

Currar en diumenge

Diumenge al matí, primera hora. La mare es desperta d'hora i després de beure's un cafè amb llet fa pujar al gat (que se'n va immediatament a la terrassa del menjador) i puja a la habitació del pis de dalt, l'habitació de la seva filla. Se la troba vestida -el sostenidor descordat, una sabata mig treta, pantalons descordats i rimmel descorregut- i li clava la bronca del segle perquè no ha tingut esma de despullar-se. Mentre el zombie retorna al món dels somnis, aprofita per obrir la seva maleta i li agafa un jersei nou (que va criticar el divendres) i se'n va a arreglar-se per anar a treballar (perdó per anar a fer el cafè a la plaça i després, ara si, anar a contribuïr al PIB)

Diumenge al migdia. Són prop de dos quarts de dues i el telèfon sona insistentment. La mà de la filla adormida agafa el telèfon i quan l'aconsegueix atrapar han penjat. Torna al llit. No ha passat ni un minut, que el telèfon retorna a l'activitat. És el pare que,des de la plaça dseperta a la filla per anar a treballar. Li porta pa del dia i mentre ella esmorza envia un altre cop el gat al garatge. Aleshores comença la jornada de treball.

Quan arriba es corda el davantal de puntetes i, mentre la jefa no mira, es beu ràpidament un cafè amb llet. S'ha tapat les restes de la nit antenior amb corrector i no recorda on guarda el tabac. Quan treu el plat de la primera taula a la que s'enfronta (perdó, que serveix) li tremola ostensiblement la mà. Li toca fer les postres a un es 10.000 taules i fa molta calor.

Aleshors arriba el moment fatídic del dia 1; les tres del migdia. L'hora que el malhumor del personal està en el seu punt àlgid. També és el moment culminant de la gana i la calor (hivern i estiu) i l'instant exacte en el que li manen dues feines superurgents, superimprescindibles i -evidentment- les ha de fer al amteix temps, rapidissament i amb la màxima eficiència. És sempre en aquest moment quan el Sr. Rius (assegut a la taula 17) aprofita per fer-li la brometa acostumada, que és sempre la maetixa de cada diumenge des de fa tres anys. Però totes les males estones tenen la seva fi.

Prop de les 5 de la tarda comença el moment del relax. La nostra protagonista ja pot tenir converses coherents amb la resta del personal i començar a pensar en el seu propi -oh, sí!!!- dinar. però mentre no arriba aquest moment gloriós toca fer les feines més brutes; germanes setrilleres llardoses, omplir la nevera i llençar la brossa. Quan ha ocupat seixanta minuts del seu temps a aquestes tasques, ja té decidit i estudiar que en farà del sou del sia, fins a l'últim cèntim.

I és aleshores, bruta i suada, que finalment comença tenir temps per pensar amb claredat. 6 hores i mitja després d'haver despertat, la nostra protagonista es disposa a omplir l'estòmac i disfrutar del moment. Sembla mentida, però el seu diumenge comença exactament a.... les 7 de la tarda....