L'Estatut de la nostra vida

Com ja és habitual, els últims dies venen plens de noves notícies desconcertants relacionades amb l’Estatut. Sembla que el culebró de l’any té previst allargar-se fins la data del proper referèndum. Definitivament, el tema de l’Estatut corre el seriós perill d’assemblar-se cada cop més a un reality show.

Normalment, els debats dels reality-shows es fan en els platós de televisió. En la competició per l’estatut, els polítics fan declaracions de tot tipus en els diaris, a la televisió i a la ràdio. Si els participants de programes com Gran Hermano tenen noms quasi impronunciables com Dayron, en el show de l’Estatut es fan servir les sigles del partit polític i termes que ja són a la nostra memòria històrica, com tripartit i quadripartit,

Els resums diaris de les peripècies dels concursants del show de l’Estatut es poden veure cada dia en els nostres mitjans de comunicació. En aquesta competició, els diferents equips canvien cada dia i els concursants no van en pijama, sinó ben vestits i amb corbata. Però igualment s’escridassen molt, i aprofiten qualsevol moment per defensar-se atacant. Discussions absurdes i incoherents que la majoria de la societat no entèn ni sap a què treuen cap.

Com en qualsevol competició, aquí també els diferents participants lluiten per obtenir el premi. En aquest cas, no es persegueixen cases ni sumes de diners, sinó coses més serioses; l’acceptació dels ciutadans i el vot dels simpatitzants. No hi ha res més absurd que bombardejar la societat quan encara no s’han tancat els acords. A aquest pas, aviat acabarem veient els nostres polítics escridassant-se els uns als altres en els programes sensacionalistes de matinada.


Fins el dia 18 de juny estem tots convidats a seure a la taula del Gran Germà. Els nostres polítics són els participants, la casa és el Parlament i el premi ni més ni menys que un magnífic Estatut que molts encara no hem llegit. I és que, realment, algú sap quines són les modificacions que s’hi han anat produint des del passat gener?

Els partits polítics catalans haurien de tancar-se d’una vegada i posar-se d’acord. Haurien de fer la seva feina i negociar per posar-se d’acord. Cal que expliquin d’una vegada a la societat catalana quines són les mancances reals d’aquest Estatut que hem de votar el divuit de gener. Cal mostrar unitat d’una vegada i exposar clarament què és el que guanyem i què és el que perdem en aquest Estatut, que corre el perill de cansar-nos cada vegada més.

Senyors polítics, deixin-se de batalles dialèctiques absurdes. La societat necessita saber realment què és el que ha de votar d’aquí un mes i mig. De res ens serveixen les seves discussions. Estan en el poder per negociat i això és el que han de fer. Donin informació exacta i abandonin aquest partidisme absurd que no aconseguirà res més que el cansament dels catalans. Abandonin l’esquema del reality show, perquè ningú vol L’Estatut de la Nostra Vida, sinó un projecte de llei eficaç i això... de moment, sembla més una utopia que una realitat.