Redirecció

dimecres, 26 d’abril de 2006

Ora et labora (com monjos benedictins)



Resar resar molt no és resa a la universtat. Entre cafès comparables a la textura dels sucs gàstrics, estones interminables d'esperar que el profe trobi lloc per aparcar i passar fred a l'hivern se'n van prop del 50% del nostre temps aquí. El que es treballar, molt tampoc. Però com a bons monjos, també tenim pati interior i unes arcades de puta mare...

1 comentari:

kindread ha dit...

de fet no a tot arreu els profes passen de tot i no tots tenim que compartir facultat amb una colla de diàques, mossens, i eminències eclesiàstiques de tota mena.
de fet n'hi ha que estem una mica més de sort i marxem de tant en tant a la muntanya a pasturar com les vaques, perque d'herba en veus passar bastanta, ara normalment nomès n'arribes a sentir aquella aroma, que cada cop que hi penses dius, la mare que els va parir ja podriem repartir-ho una mica no? que al cap i a la fi tots sortim del mateix lloc i anem a parar al clot.
que bonic que es anar per la muntanya i estar acompanyat per gent diferent, fricks, hippies, punkies, pijos i esclar el pobre professor de torn que cada cop que ens mira pensa, "i a mí qui collons em va enredar per portar akesta colla de cabres boges per la muntanya", pobre i si a sobre es daltònic i ha d'anar preguntant cada estoneta de quin color són aquelles argiles o si el color que fa servir per pintar-nos el mapa es lila, taronja o el blanc.
queda dit" Déu els va crear i ells es van ajuntar"

Passat simple

Determinants articles