Resar resar molt no és resa a la universtat. Entre cafès comparables a la textura dels sucs gàstrics, estones interminables d'esperar que el profe trobi lloc per aparcar i passar fred a l'hivern se'n van prop del 50% del nostre temps aquí. El que es treballar, molt tampoc. Però com a bons monjos, també tenim pati interior i unes arcades de puta mare...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada