Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 1 hora
2 comentaris:
Agnès, gràcies per l'enllaç a Kinnetik. No sé com hi has arribat però em fa gràcia que la gent es mire el que faig.
Una abraçada,
Pau
..Potser ja comença a ser hora de que escriguis alguna cosa !!!!
Publica un comentari a l'entrada