Redirecció

dimarts, 9 de febrer de 2010

Paradoxa d'estar per casa



El vespre aixafa la tarda. Fa dies que busco excuses per justificar-me com m'he oblidat de fer el que més m'agradava i com més barates eren les justificacions que se m'acudien més brillaven, com hauria pogut deixar de seguir-les? Eren neons perfectes enmig de tanta foscor. Ara esmorzo de nit i dino a les onze del matí, ara em poso taló per anar a córrer, ara compto les bigues enormes de fusta del sostre quan hauria d'estar ballant. Ara és ara. No tinc remordiments per haver callat durant tan de temps, només la recança de saber que no hi ha estructura de paraules possible que pugui allotjar tot aquest silenci, la hivernació domèstica en re menor que estic gaudint mentre la nit s'estavella contra la plaça.

Passat simple

Determinants articles