El cotxe sempre marxa amb grua quan aparco a Ritort i Faus, el món sempre s'enfonsa quan aparco a Ritort i Faus. Som dues figures negres petites davant del sol gros pilota d'anunci de bronzejador que s'amaga lentament i ens dediquem a veure com marxa arrossegat carretera enllà. Quan ja no se'n veu ni rastre fem algun comentari intrascendent sobre el temps o les pomes o aquella jaqueta espantosa. El que sigui per no pensar. El que sigui per no rememorar les esquerdes a la tapisseria, els forats que fan que ens surti l'aigua per l'esternó quan bebem i tot l'aire que perden les rodes. Només quan no parlem de nosaltres tenim forces per aixecar-nos de la vorera de Ritort i Faus, enmig de la foscor, per anar a buscar el cotxe a cal gruista. Com si el món no s'hagués enfonsat i tot anés sobre rodes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada