Modus Operandi

Maquillatge, sabates altes, abric llarg. Hi ha etiqueta estricta al sindicat de les aus noctures i els fidels es sumen a la pràctica del religiós exercici setmanal de descobrir noves ànimes darrera de cada combinat. Per entrar es demana devoció a les hores fosques, poca pressa per tornar a casa i un bon exercici de les habilitats de ball i conversa. Cal exercitar el timbre de veu perquè quedi per sobre dels baixos de la música i omplir les hores que separen el vespre del matí pot ser tot un exercici d'orfebreria. L'endemà, toca fer penitencia i assistir al ritual de rímmel corregut, galta pàlida i promeses d'abandonar aquesta religió que, com totes, no deixa lloc a la coherència. Recollit, bossa de mà, taló trencat que es recolza a la porta quan toca buscar les claus, abans d'eliminar tot rastre de la darrera cerimònia i de recuperar forces fins la següent cita. Cada barra, un altar. Cada bany, una sortida d'emergència. Cada cambrer, un mestre de cerimònies. Maquillatge, sabates altes, abric llarg... i tota l'energia que puguem recuperar per l'endemà.