Redirecció

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Berkwick Street


La senyoreta ens ha fet escriure una redacció sobre el que hem après durant les vacances. Encara a mig recés, ja tinc unes quantes conclusions sobre els britànics amb els que he interactuat, que es resumeixen en afirmar que cal ser pacient amb els anglesos perque no estan acostumats a canviar d'idioma quan viatgen fora. A banda d'això, els londinencs odien a Gordon Brown, perquè pensen que és un titella sense personalitat i l'escàndol local és que recentment ha confessat, si ho vaig entendre bé, que prenia antidepressius. A més, els anglesos consideren que sí tenen una cuina propia -rica i cuinada a casa, amb pastissos que exigeixen mes de quatre hores de forn- però no es pot trobar en restaurants perquè prefereixen provar coses noves. L'escassetat d'ingredients té la seva raó perquè durant les dues guerres mundials l'illa va resistir a la falta d'aliments vinguts d'altres zones d'Europa. La costum de menjar fish and chips prové de la tradició religosa de no ingerir carn en divendres, és tradició menjar-ne aquest dia de la setmana, i el breakfast english incloïa peix en les primeres versions. Ho he fet bé senyoreta? Puc anar al pati?

5 comentaris:

joan ha dit...

I un "continental breakfast" per què mai té ous ferrats i en canvi si té truites?

joan ha dit...

Ah... no sé si saps que els britànics condueixen per l'esquerra perquè així poden encaixar les mans quan es creuen en una carretera.

Albert Lloreta ha dit...

i segueixen anti-cafè?

Toni Ros ha dit...

Amb prou feines et posaria un 5, un 5 pelat.

Salutacions des de Lleida!

Agnès ha dit...

Joan: Segons diuen, el continental berakfast (o sigui les torrades i aixo, incloses les truites)es un invent que inclou les torrades, la jam o marmalade (no son el mateix i el que es per esmorzar es nomes jam, de taronja amarga) i les truites, tambe. I si, el primer que vaig viure just arribar va ser un viartge de gairebe una hora en cotxe, al seient del copilot. Vaig estar tota l'estona a punt de canviar de marxa.

Joan: No son anticafe! Ans el contrari! Els londinencs diuen que prefereixen beure cafe als locals perque el te el fan a casa, amb llet, que diuen que es mes bo. Per gustos...

Toni: Mes val aprovat en ma... (i disculpi la falta d'accents, en aquests teclats no n'hi ha, sr. professor)

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License