Moviment, més rotund en cadascun dels extrems.
Tots ens movem constantment. Aquesta seria una màxima perfecta, si no fos que només me n'adono quan faig exàmen del catàleg de sandàlies d'estiu a la caixa del súper, i no m'agrada pensar quan he de pagar. Tu carregues caixes i jo em marejo, estem igual per igual. Tu planifiques canvis d'escenari i jo t'observo des d'una punta, rosegant el llapis. Tu inaugures portes, neteges plagues d'insectes que han nascut dels camps fèrtils de l'arròs Nomen, i jo, palplantada i rotant al mateix nivell de la Terra, netejo una mica de pols de la finestra que has adoptat. Mentre donem voltes –petites, calculades, planificades– no veiem les restes de la copa de vidre que surten del paper de bombolles i que s'han suïcidat per no haver de resistir el canvi de coordenades. Tu et mous –balles amb els objectes– i jo et segueixo, amb una sístole constant i força silenci. Ens movem transportant, forçant els gerundis a pes de braços.
Quan poses cinta aïllant per segellar el cartró m'agrada observar el teu reflex al mirall trencat que hi ha recolzat a la paret. És una parada que resulta escandalosament sedant enmig de tantes voltes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada