Ai tu, millor que et despengis del teclat ara que totes les tecles son borroses. No expliquis tota aquesta amalgama de sensacions, que et fa vestir de vella i jove alhora. Vam quedar que seguies aquí a condició de tenir un caràcter, un jo que et diferenciés i et fes única. Compliràs el teu contracte amb un destí que no existeix? No hi ha un demà pels que no saben mentir. Ningú em va parlar de les contradiccions, ni de trobar aquesta cara plena d'ulleres, de mostres, de mentides, de cada esgarrapada arrapada a les voreres de casa. L'enemic és ningú... i ningú ets tu. Sabràs jugar quan toqui repartir? Al passadís de casa sempre hi ha les llums d'emergència engegades. Si parles massa cauen les parets sense pietat i si dius mentides et quedes a les fosques. La veritat té una potència de cent watts, però nosaltres preferim les bombetes de baix consum.
Em van dir que si em posava tràgica no em llegirien.
Va per tots ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada