Redirecció

divendres, 19 de juny de 2009

Sirena de matinada



Campanades a mort per qui no era de ningú. Miss Matinada ha deixat el seu tron, s'ha retirat de la partida quan encara no havien decidit taules i ara no apareixen substitutes que vulguin continuar el seu regnat. S'han decretat tres dies de dol a totes les barres solitaries, un minut de silenci a les tres de la matinada, hi ha rams de flors als poms de les totes portes dels lavabos. La beguda que van batejar amb el seu nom avui només la serveixen carregada de llàgrimes i tothom es reparteix la seva engruna de llàstima.

A cap de dol, desfilen cambrers, amants, pagafantes, veins, amics, algú que l'estimava en secret i tots els que perden la clau de casa quan el pany no vol obrir. La seva cançó eren les notes desafinades que només saben cantar els que s'han llicenciat en oblidar i ara es repeteixen en els baixos de les discoteques de poble. Aquesta elegia està escrita en un racó d'un flyer d'una festa que ja ha passat.

Miss Matinada;
Reina de les nits que no tenen nom
Duquesa de les flors de plàstic
Princesa de les confessions etíliques
Musa dels desamparats
Marquesa dels glops que tenen gust de llàgrimes
Abadessa de les coses que duren fins que s'acaben
Guardiana de les pintades a les portes del bany
Sirena que nada al mar de les matinades

Una ronda per la dama que pagava l'endemà, que escoltava el que ningú volia sentir.
Un brindis des de l'infern.

3 comentaris:

Joan ha dit...

mola.
mola llegirte, qui siguis.
aviam si segueix aixi...

Joan

Sita ha dit...

No deixaria que algú que ha escrit això brindés sola... Salut!

Agnès ha dit...

Merci!
Una per vosaltres, també

Passat simple

Determinants articles