Redirecció

dimecres, 6 de maig de 2009

Urbanisme assassí



Dues frases per acabar el dia; vull punxar les rodes de la grua municipal, que podi els arbres del carrer a qui encara li quedin braços després de trobar-me. Un cop la bilis és fora i he pagat totes les multes, l'epíleg assenyala que tot l'argument no ha fet més que començar. La realitat, en fascicles. Abans d'aquest matí d'apocalipsi versió reduïda hi havia espai per un matí gairebé perfecte de diumenge, que m'empassava amb gana sense haver dormit. Nens, mareig, sexe, ressaca... quin és l'ordre perfecte de la frase? Després dels remordiments ve un entreacte deliciós inundat pel sol perfecte de maig: cercavila de pantalons, globus que s'enlairen al cel, vermuts al sol, patates braves. La felicitat fa mal de cap. La final de la Copa d'Europa es juga a la plaça del poble i el festí serà un pollastre a l'ast però, com sempre, si treballes i fas ganyotes al sant baró de l'Ajuntament no hi estaràs convidat. Maleïda calor, maleït urbanisme totpoderós, que m'has pres el cotxe i els excedents del sou. Seria un gran argument dramàtic, però no hi ha director que es commogui amb tota aquesta llum de la primavera.

1 comentari:

Gil Faure ha dit...

Com a contribuients involuntaris a l'expoli municipal d'aquesta ciutat, simpatitzo amb la teva rabia contra l'Urbana i els seus segrests a la força ♪

Qué maques serien les ciutats si ningú fes servir el cotxe!

Passat simple

Determinants articles