Redirecció

dilluns, 11 de maig del 2009

Petit enterrament habitual



A punt d'arxivar la darrera llibreta a la papera hi trobo un full en el que, a principis del mes de gener, m'havia autosuggerit els grans èxits de Sinatra, alguna cosa de Glasvegas i també Buenavista Social Club. Al costat, un camp de lletres mal fetes, de dibuixets de llapis petits que roseguen l'extrem del full. A la pàgina següent un punt i a part en el que et prometia amor etern (mentida) i un altre en el que confessava que t'odiava (més encara). Telèfons d'associacions de veïns, una sinopsi de Botchan arrugada i un altre cop el record dels teus pòmuls calculats al milímetre. M'he quedat només amb dues planes d'aquest cadàver vermell. Viuran a l'estòmac de la nova llibreta groga que ja ha començat a fer de bitllet de metro per aquest viatge turístic, eufemístic que és la vida.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

de tant en tant trobes petits tresors rescatats de l'oblit, gràcies a la llibreteta que portes al damunt.

Anònim ha dit...

No les tiris així com així, dona... Es mereixen un funeral en flames, digne d'un enterrament viking en una nit de Sant Joan.

L'ecpirosi és sublimació.

joan ha dit...

T'entenc perfectament, Agnès. També sóc d'aquells que, de tant en tant, elimino tot rastre de mals records. Només val la pena guardar tot allò que, si un dia t'ho retrobes, et dibuixi un somriure.

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License