Dissabte....

A les pel·lícules, les bombes sempre esclaten en dies com avui, matins de decorat perfecte i cels clars. En un guió catastrofista, abans de l'impacte del meteorit o de l'atac de les forces enemigues, sortiria aquest camp del davant que ja comença a groguejar i que té roselles, la platja amb la via del tren i cues d'escolars que hi fan fila abans d'anar de colònies amb foulards de color mostassa. Sonaria música suau, hi hauria càmara lenta i pilotes entrant per l'esquadra dels bancs de la plaça del poble. Tot, per pujar el contrast amb la catàstrofe. Sort que, en dies perfectes com avui, l'equip de rodatge està de vancanes aprofitant el pont i no hi ha temps per dibuixar bombes que pintin de vermell desgràcia tota aquesta calma, la treva abans del soroll ensordidor que, per sort, no traspassa els decibels de la pantalla. Si en tingués ocasió, guardaria la una del migdia al calaix de la nevera, en un acte de supervivència de cara a dies emboirats interminables.