Escull. Volies una vida normal? Volies una acreditació simple en aquest món, alguna cosa que deixes senyal que havies passat per aquí, marcat per sempre amb el fil daurat de l'elegància. Però no podrà ser, diu el Jutge. Si has de deixar rastre, que sigui llarg. Si t'han d'explicar que sigui amb exclamacions. Si t'han de descriure, que sigui a crits. Si t'han d'ignorar, que sigui des de dins del sot més profund. Si volies escollir -si es jugava tot al vermell i l'aposta era segura- segur que hi havia camins amb menys pedres. Escollir era un joc d'opcions, i tothom sap que només un cec encerta en un horitzó ple de colors.
3 comentaris:
Oh. Dijous nit me furtaren una moleskine verda xicoteta i una negra gran.
Conec molt bé Santa Maria da Feira, he estat un parell d'anys al Imaginarius, un festival internacional de teatre de carrer que fan allà. L'última volta setembre de 2003. No tenia acreditació simple per a una vida normal, tenia simplement una acreditació de l'organització del festi que m'obria gratuïtament les portes de tots els museus i castells de la contornà i me donava de menjar en un improvisat menjador al parc de bombers, catering horrorós però companyia (companyies, teatrals) inmillorables.
Ostres que genial no? Només llegir-ho ja m'ha fet salivera...
Quin post més xulo!
Publica un comentari a l'entrada