Ressaca

Dissabte a la nit. Malsons de cervesa, esternuts de fum. Estem de costat i em dius que l'amor és l'únic animal que sempre tendeix a suïcidar-se. Brindem per aquesta realitat cruel mentre un tercer que acaba de sortir a escena espanta a crits l'inici d'un petó protagonitzat per la parella de la cantonada. La falta d'escalfor alimenta la parròquia que ha llogat plaça de pàrquing a la barra i tots ens pintem els llavis per tapar l'holocaust previ de llàgrimes que ens manté aquí. Ric la gràcia, m'aparto els cabells, busco excuses, em poso la careta de cínica. El meu escut sempre té gust de gintonic. Et contestaria que encara queden exemplars de vida feliç en algun racó del planeta si el pit no em tibés. La fi del món és a les tres del matí, quan tanquin les portes del bar, i la millor notícia és que demà encara quedarà concurrència que vulgui fer l'última a la salut dels pobres supervivents.