Redirecció

dimecres, 4 de febrer de 2009

Base de dades (o la gènesi a través dels objectes)



Al principi era la foscor. Després va venir la cessió del costelles al sexe contrari, les guerres púniques, els duels entre cavallers, les perruques blanques que arribaven al cel, els anarquistes que cremaven esglésies i un munt de fogueres plenes de llibres que cridaven contra el Tercer Reich. Al principi era el silenci. Després van venir els plors dels nens al bressol, els crits dels púbers a l’hora del pati, els primers gemecs dels adolescents dins del cotxe, les discussions de les parelles, les pregàries de les àvies que acariciaven rosaris i el breu sospir que tancava la darrera frase. Al principi era l’espai obert. Després van venir els grans tresors recollits del carrer, els regals de la primera comunió, els llibres de classe que amagaven preservatius, l’agenda, els bolquers, la dentadura postissa i el bastó. Al principi era la soledat. Després van venir els pares, els veïns, els fills dels veïns, els amics, els amics dels amics, els nòvios dels amics, els nòvios, els amants, els exnòvios, els fills, els amics dels fills, més veïns, els fills dels veïns, els amics dels fills dels veïns, els companys de feina, els caps, els excompanys de feina, els néts, els amics morts, les exnòvios morts i començar a parlar amb làpides. Al principi era el temps lliure. Després van venir els jocs, els dibuixos, els exercicis d’equacions, les festes de pijames, la selectivitat, les reunions de departament, els partits de bàsquet amb els altres pares, les trobades del Tupperware i les excursions de la Imserso. Al principi era el calaix buit. Després van arribar els dibuixos tacats de farinetes, els contes de la sèrie blanca del Vaixell de Vapor, els esquemes del cicle de l’aigua, els currículums, els fulls de comptes a finals d’any, les llistes de la compra, els llibres de família, els prospectes dels medicaments i els testaments.

Al principi era la foscor, després van arribar els focs artificials.

3 comentaris:

elisenda ha dit...

Oh, és genial! Un petit conte de coses petites. M'encanta.

Jo Mateixa ha dit...

Molt bonic, com sempre :-D

Per cert, m'agrada molt aquesta manera de desar les sabates, ho fas per tons de colors també??

:-P

Petonets dolça!!!!

Agnès ha dit...

Aquesta troballa de l'organització domèstica no és meva, sinó d'un bon amic que em va donar el permís pertinent perquè entrés a Cal Seixanta! Una solució no apta pels yonquis dels esprais per la mala olor de les sabates... :)

Passat simple

Determinants articles