Redirecció

dimecres, 3 de desembre de 2008

Ruffini




Hi ha incompatibilitats que duren tota la vida. A dia d'avui, sóc incapaç de sumar tres xifres sense fer servir els dits dibuixant-los al cervell, però recordo amb exactitud matemàtica –valguin la redundància i la paradoxa– la primera vegada que vaig suspendre un examen d'aquesta matèria encantadora. Era un dijous i feia setè d'EGB. La prova tenia tres parts -Un gràfic estrany, sumes de fraccions i un problema per resoldre– i no vaig superar la suma de les fraccions. Va ser el primer examen suspès (quebrat) de la meva vida i no se m'oblidarà fàcilment aquella sensació d'angoixa indefinida que va llogar el meu esternó, el silenci sepulcral mentre anava cap a casa i l'explosió en forma de llàgrimes. Pobra nena, no sabia quantes proves quedaven encara per superar i no volia creure que mai hi hauria cap pena superior a aquell número tres –vermell i desafiant– que va entrar a formar part per sempre del meu bloc de notes de la memòria.
Mai seré ningú sense una calculadora.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

suspendre alguna assignatura a l'escola o a la vida és una manera com una altra de crèixer

Xinusuke ha dit...

"La Regla de Ruffini (debida al italiano Paolo Ruffini) nos permite dividir un polinomio entre un binomial de la forma (x − r) (siendo r un número entero). También nos permite localizar raíces de un polinomio y factorizarlo en binomios de la forma (x − r) (siendo r un número entero)".

Si molava fer Ruffini!!

La calculadora es útil, la questió es entrendre el concepte i el procediment per resoldre-ho!

Salutti!

miq ha dit...

Què maques les fotos que acompanyen aquest text magnífic. Me n'agrada especialment això de la “sensació d'angoixa indefinida que va llogar el meu esternó”. I les fotos em duen records d'infantesa, com els que descrius al text, però amorrat al raig d'una d'aquestes fonts de ferro colat.
;)

Agnès ha dit...

De procediments i de conceptes anava bé, l'únic problema era buscar una xifra que ho expressés. He suspès massa examens per no saber sumar, encara que, com diu en Tibau, suspendre va molt bé i ajuda a veure les coses d'una altra manera.

I les fotos són de Peramola, un poble encantador on les fonts rajaven sense parar sota la pluja. I, a més, amb una llum preciosa signada per una càmara que ja està més que acostumada a mullar-se... :)

Passat simple

Determinants articles