Redirecció

dilluns, 22 de desembre de 2008

Fum, fum, fum



Potser és l'època de l'any, o el fet que les coses es fan velles, però darrerament s'ha incrementat la meva llista personal d'objectes trencats. Potser és la somatització del fet que no m'agrada el Nadal, però dir això seria massa senzill i ja som massa a la cua dels escèptics. Només els que segueixen igual que quan eren nens estimen el Nadal, a la resta ens fa mandra. No se'm moren les plantes, però avui ja he comptat més de tres pèrdues materials importants en menys de tres hores, massa per una època en el que més aviat s'estilen les incorporacions. No em queda cap substancia adhesiva que sigui eficient per encaixar tots els trossets. Mentre penso en una recepta màgica per substituïr les coses que he perdut, no puc evitar pensar que Nadal és una època cruel pels que tenim mans de mantega. És la millor època per plorar agenollada enmig dels fragments, mentre sonen nadales de fons. I no, no sóc dramàtica.

2 comentaris:

Rubèn ha dit...

Però la imatge sí que ho és.

Agnès ha dit...

Fragmentada, més aviat. Com les tres coses que se'm van trencar ahir!

Passat simple

Determinants articles