Descans de migdia (cronica improvitzada)

Són una mica més de les dues del migdia i només cal escalfar el dinar. Al punt del mig de l'hora de calor, em regalo una canya i unes patates davant de l'Ajuntament, que bull de persones que entren i surten. Assisteixo a la desfilada improvitzada de funcionaris i regidors torrats pel sol, en aquesta pausa improvitzada que s'ofereix a la cantonada de casa. Les taules del costat, plenes de parelles que lluiten per recuperar la última oliva que queda a la safata, em miren de reüll, o potser només m'ho sembla. De cop i volta, retrocedeixo disset anys i torno a ser la criatura silenciosa que jugava sola als columpis envoltada de nens que no coneixia.
La mateixa sensació de tranquil·litat i expectació a parts iguals.