Era un nen petit i consentit, l’orgullós petit dictador d’una terra amb fronteres fetes de forrellat. Desitjava un cavall de cartró i va descobrir com fer-se sentir per aconseguir-lo. No coneixia més presons que el fons del passadís, ni més condemnes que l’absència de contes a la nit i va créixer sense més devoció que a la seva persona. Era un nen petit i consentit, que cada cop ambicionava més cavalls, i estables, i tanques. Cridava sense parar que aquell era el seu món, com si encara el seu regne es limités al fons del passadís. Pobre imbècil. Sense adonar-se’n, va descobrir que com més cridava menys persones se l’escoltaven. Algú va obrir els forrellats i els cavalls van fugir de les terres, i els estables, i les tanques.
Era un nen petit i consentit... massa per descobrir que hi havia possessions que no podia abastar i joguines que no es poden trencar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada