Estic fent un parèntesi de la cursa, un claudàtor ple de confidències. Ara que mirar enlaire s'ha convertit en la més primordial de les assignatures, en el més important cada matí, ara que m'he transformat en una somiatruites. Ara sé que em calia passejar-me pels núvols per tornar a sentir els peus felicos dins del fang.
Poso majúscules. I damunt de la filera de punts suspensius agafo aire per posar noves comes, enumeracions i connectors que serveixin per lligar tots els meus sintagmes. I tot, des de l'aire, que he descobert que és un bon lloc per agafar perspectiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada