Totes les histories acaben tenint el mateix final. Això és l’únic que et respon aquell mirall brut i empolsinat amb el que et mires cada matí, aquell que fa anys et deia que el teu rostre no tenia rivals en tot el regne, però que es va equivocar en les dates de caducitat. Com un iogurt qualsevol, les fines potes de les preocupacions han format autopistes a les línies del teu rostre, vella Blancaneus de tarteres assecades. Vas deixar de ser qui erets per ser simplement tu.
Totes les histories acaben tenint el mateix final… i al teu hort totes les pomes són podrides i jeuen a terra.
4 comentaris:
Wilco mola. I el teu text, com sempre, m'emociona ;-)
Tus alarmas emocionales, se han encendido...Yo creo que esto viene, desde que te robaron el movil.besitos y animos...que eres una cria
Te lo diré, si quieres saber
quien eres.
Tu eres el amor
de mil amores
tu eres antídoto de
mis dolores
Tu eres ,tú sola ,una
y mil mujeres
tú eres el espejo
de tu alma
Yo en ella me
recreo
Te miro a los ojos
y veo
Que en tí anida
la calma
Conociste más dureza
que ternura
más escasez que
fortuna
más invierno que
primavera
Tuvístes más
certeza que duda
más generosidad
que ninguna
dístes cariño eterno
sin que te lo pidiera.
...NENA T'ESTIMO MOLT !!!!!!!!!!
Aimare...
Les meves alarmes emocionals sempre es troben en estat d'alerta!
Un petó a tots per seguir passejant-vos per aquests racons
Publica un comentari a l'entrada