Has viscut massa temps alimentant neurones i teixits de menjar precuinat, farcint les estructures que s'allotgen entre les articulacions de gruixudes empanades, apilant estructures olioses i cruixents entre els plecs botits de l'abdomen. Perquè és saborós, perquè atipa. Pensant només en la satisfacció del moment, has vist com per herència d'aquest festí pantagruèlic només en queda una papada ampla de paraules que que s'han anat podrint just a la barbeta, entre les restes del suc del fricandó que ahir empassaves sense miraments.
Rotets d'all de digestions pesades.
Però ara torna l'època de deixar aquestes formes deformes a casa, perquè morin juntament amb aquelles caixes mal apilades que et recorden constantment que tens una història feta de quilos, saxons i botons que no corden. Sortiràs al carrer perquè els defectes es fonguin sota la llum del sol. Ha tornat el bon temps i, amb ell, el desig de tornar a alimentar-se de coses que tenen gust per elles mateixes i que arriben directament als racons més amagats de les neurones. Ha tornat el bon temps i, amb ell, les estones de sol i calor i brisa suau que s'enduu tot allò que podreix per acumulació.
Rotets de síndria fresca d'estiu, de la del bon dia amb llum de sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada