Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 20 hores
3 comentaris:
Molt de gust compartir el viatge i la vetllada de la presentació amb tu.
Ja veig que deus tenir feina a endreçar la casa. Per cert, molt xules les fotos.
Ah! Tranquil·litat i sort el dimecres!
Salut!
Doncs tindràs unes vistes molt tendres no??, sempre he volgut pujar dalt d'un terrat i veure un paissatge aixi, si veies el que veig de de casa t'en faries creus :-(
Petonets bonica!!!!
M'agraden les antenes d'aquest horitzó.
Publica un comentari a l'entrada