Redirecció

dissabte, 31 de maig del 2008

Una bella història entre un conill de bosc i un escamarlà, o l'amor és possible dintre d'una paella mixta



"L'home fa mil·lenis que va decidir que allò de passar-se tot lo dia seguint mamuts cansa. Millor plantar naps i cols. D'acord que abans cal desbrossar la terra i això també és cansat, però ho és menys i dóna més estabilitat.

De primer es començà desbrossant un poquet: res, el racó just per fer-hi un hortet... després, al costat, van fer-hi més lloc per passar la cabanyeta insalubre de dalt del turó a la casa de baix a la plana; després s'adonaren que calia un palau ben gros per al cap de la tribu, que calien carrers ordenats i empedrats, que hi donessin presència; que calia un mercat, i un aeròdrom i un estadi: un estadi ben gros sobretot, i caldria un solar més gros per plantar-hi la seu de l'empresa més forta de la tribu. Com ara, Gas Natural, per dir un nom".

Sempre tendint a complicar-nos la vida...
(encara no heu llegit res de Manel Zabala?)

3 comentaris:

miq ha dit...

La paella mixta és un sacrilegi
(el més gran potser).

Jo Mateixa ha dit...

Doncs a mi la paella mixta m'encanta :-P

Petonets reina!!!!

marc ha dit...

excel.lent missatge

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License