No existeixes. Ets el ballador cec de la matinada, que dansa amb el no-res; l'actor de segona en l'argument de la pròpia vida; el somni fugaç d'algú que viu en una amnèsia constant. Però tens pare, algú que et somnia, i mai arribaràs a materialitzar-te.
Ets el meu fill i no existeixes.
No te n'estranyis,
Al cap i a la fi, a les meves millors històries mai sóc el protagonista.
4 comentaris:
Si el que escriu el text és el que no es protagonista, l´actor secundari de la seva vida, el fill d´un pare que somnia amb el seu fill, com pot ser que escrigui algo si no s´ha materialitzat?
Aqiesta figura literària es diu d´alguna manera??
Rollo hiperbole de tres potes?
El ballador cec de cubates de la matinada.
Jajaja!
Molt bona ballador, molt bona!
Aixó es fina ironía ó es espontani?
Tampoc es que sigui la panacea dels comentaris metalingüistics!!
Confiaré amb la teva bona voluntat i pensaré que es fina ironia!
si has de confiar amb la meva bona voluntat digues que és espontàni home!
un petó, siguis qui siguis
Publica un comentari a l'entrada