Redirecció

dimecres, 21 de maig del 2008



No existeixes. Ets el ballador cec de la matinada, que dansa amb el no-res; l'actor de segona en l'argument de la pròpia vida; el somni fugaç d'algú que viu en una amnèsia constant. Però tens pare, algú que et somnia, i mai arribaràs a materialitzar-te.
Ets el meu fill i no existeixes.

No te n'estranyis,
Al cap i a la fi, a les meves millors històries mai sóc el protagonista.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Si el que escriu el text és el que no es protagonista, l´actor secundari de la seva vida, el fill d´un pare que somnia amb el seu fill, com pot ser que escrigui algo si no s´ha materialitzat?

Aqiesta figura literària es diu d´alguna manera??

Rollo hiperbole de tres potes?



El ballador cec de cubates de la matinada.

Unknown ha dit...

Jajaja!
Molt bona ballador, molt bona!

Anònim ha dit...

Aixó es fina ironía ó es espontani?

Tampoc es que sigui la panacea dels comentaris metalingüistics!!

Confiaré amb la teva bona voluntat i pensaré que es fina ironia!

Unknown ha dit...

si has de confiar amb la meva bona voluntat digues que és espontàni home!

un petó, siguis qui siguis

Passat simple

Determinants articles

Creative Commons License