Redirecció

dimecres, 7 de maig de 2008

Input/Output



Copy /Paste. Inici del document. Passes enmig de la gent, esquivant les suors i els problemes aliens a cop de trot, mantenint el ritme entre la escapada subtil i la fugida al no-res. Ossos, músculs i articulacions –totes dansant al ritme macabre de la caixa de baixos que s'allotja entre els pulmons– et recorden el que no vols sentir; que ni tens energia recarregable ni cap pila et posarà bateries quan les forçes fallin per tan d'esforç acumulat. On/Off. Tots els esforços per ser metàl·lics són inútils, perquè ni portes microxips entre les fines unions de les neurones ni pots quantificar en volts i hertzos els teus sentiments. Mentre deixes enrere les onades de finals de primavera, coordines mecànicament el gest del colze, el revolt del maluc i el gir del turmell, que continuen demanant el llibre de reclamacions per haver nascut en un cos massa tou, dèbil i humà. I què vols. Expirar/inspirar. Et passes gran part de la teva existència mesurant com acostar-te a la perfecció estètica de moviments dels mecanismes, batent rècords, mesurant distàncies per acabar descobrint que no és el temps gastat, ni la perfecta línia recta el que et sorpren, sinó la corba que apareix quan la perfecció mor. El que et fa únic, tot i que la individualitat acabi sent la més pesada de les càrregues. Inspirar/Respirar. La tremolor ens fa persones fetes de nervis i sentiments, però també ens allunya inexplicablement del món perfecte dels microxips. I la gent estima a les persones, però no pots oblidar que també adora a les màquines. Per perfectes. Per fredes. Perquè transmeten la no-sensació que ens allunya de les nostres pors i sensacions i, en definitiva, d'altres éssers irracionals que ens poden arribar a fer mal. Sístole/Diastole. Fi del document.

10 comentaris:

miq ha dit...

és brutal, llegit tot d'una tirada, sense respirar.
m'agrada molt.

Agnès ha dit...

Me n'alegro que t'agradi. Que ara feia dies que no posava res de nou!

Anònim ha dit...

kin rollu!!

Agnès ha dit...

Més "rollu" és deixar comentaris i que no sapiguem qui ets.

miq ha dit...

Hahaha. Si que va forta la clientela de Can Seixanta.

Anònim ha dit...

L´anonimat es la defensa dels cobards! Els bons cometaris son previsibles i aburrits. En canvi, l´ira que et desperta un toc de 'mal rollo' et fa sentir algo. Ncara que no sigui el que tu vulguis!!

Agnès ha dit...

Els bons comentaris NO són previsibles i aburrits. Són la sal de la vida. I la primera frase és un perfecte eslògan del no res. Tot i això, merci per passar-te...

Anònim ha dit...

Es curiós com es pot agraïr algo que no t´agrada (deu ser fina ironia).

Pot ser que no estigui completa la primera frase, però es part de la veritat! L´anonimat t´eximeix de responsabilitats i per tant, de les conseqüències que impliquen.

Com diu el Nedy Flanders: 'Nunca leeo diarios de opinión, pues no quiero que interfieran en la mia'

Anònim ha dit...

pd: sempre podràs borrar els comentaris que no t´agradin!

Agnès ha dit...

No ho faré. Tampoc em molesten... :)

Passat simple

Determinants articles