Joan Salvat-Papasseit. El poema de la rosa als llavis. IX. Contentament.
-
Quin tebi pler l’estimar d’amagat
tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria
—però nosaltres ja ens hem dat l’abraç
i més i tot, que l’abraç duu follia....
Fa 13 hores
3 comentaris:
M'he deixat d'agraïr la imatge al segon fotògraf oficial de la casa, el sr. Q13.
Yo lo que veo, es un ojo muy bonito; Una pestaña muy larga; Y una ceja de morenaza...todo en su conjunto hace, una bella mirada...la del alma. besitos
Merci!
Seguiré mirant...
Publica un comentari a l'entrada